Què són les festes locals i qui les decideix

De les catorze festes anuals que marca la llei, dotze les fixa la Generalitat per a tot Catalunya i dues les tria cada ajuntament. Aquestes dues són les festes locals, i són la raó per la qual el calendari laboral no és igual a Girona que a Reus.

Qui les decideix

Les proposa l'ajuntament. Segons el municipi, l'acord el pren el Ple o la Junta de Govern Local, i normalment passa entre juny i juliol de l'any anterior. Alguns consistoris consulten prèviament les entitats o el consell escolar, però la decisió és municipal.

Un cop aprovades, l'ajuntament comunica les dues dates al Departament d'Empresa i Treball, que recull les propostes de tots els municipis i publica el calendari conjunt al DOGC.

Quines dates se solen triar

No hi ha cap obligació de triar una data concreta, però a la pràctica gairebé sempre són:

• El dilluns de Festa Major, perquè allarga els actes del cap de setmana
• La festa del patró o patrona del municipi
• Un aplec o una fira amb tradició local
• En algunes comarques, el Dijous Sant, que no és festiu general a Catalunya

Per això moltes festes locals es mouen d'any en any: si la Festa Major se celebra el primer cap de setmana de setembre, el dilluns festiu canvia de data cada any.

Condicions

Les dues festes locals són retribuïdes i no recuperables, igual que les generals. No poden coincidir amb un diumenge ni amb cap dels dotze festius generals, perquè aleshores el municipi perdria dies de festa.

Els nuclis amb festes pròpies

Alguns municipis tenen nuclis de població amb festes diferents de les de la capital municipal. El calendari oficial els recull per separat, i en aquests casos la data que t'aplica depèn del nucli on treballes, no del nom del municipi.